Salvador Estrem i Fa va néixer a Falset el 28 de març de 1893 al carrer del Segon corredor. Fill de Vicenç Estrem i Domènech i de Lluïsa Fa i Estany, va ser el primer de quatre fills d’una família de propietaris rurals mitjans, amb terres a Falset i Marçà i una fàbrica d’alcohol vínic.

Va mostrar una vocació poètica primerenca, a l’edat de 13 anys tres textos seus van ser publicats a la revista infantil El Patufet. Aquesta vocació va continuar, als 16 anys va iniciar col·laboracions regulars a la premsa amb poesies i articles.

Va vincular-se a la política a través del catalanisme i la Lliga Regionalista, en un moment on la Mancomunitat impulsava la transformació tècnica i social. Durant aquest període de joventut va freqüentar ambients benestants, de cultura i de certa disbauxa, de la qual es va allunyar en casar-se.

El 1919, amb 25 anys, es va casar amb Carme Muntané i Miró. Les hores dolces (1920) és el seu primer llibre de poesia i recull la poesia d’aquests anys. El matrimoni va anar a viure al mas familiar de Marçà on Salvador Estrem i Fa combinava la feina al tros, generalment com a capatàs, amb la poesia i la vida familiar.

A partir de 1925, i malgrat la dictadura de Primo de Rivera, es va vincular a l’Orfeó Capçanenc i es va integrar a la redacció del periòdic de Gandesa El Llamp participant d’una activitat cultural i intel·lectual compartida a les tres comarques del Priorat, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Les obres d’aquell temps, Elegia del Priorat i altres versos (1927) i La Mala collita (1930), el van consolidar com a poeta, tant per la crítica com pels lectors.

A partir de 1931, amb la República, va retornar a Falset per assumir la direcció del quinzenal Priorat que combinava amb l’administració de la Cooperativa Agrícola de Falset. En aquesta etapa va promoure accions en favor de l’alfabetització en català, classes al Centre Cultural, la creació del Museu del Priorat, l’Associació de Joves Cristians, mentre seguia vinculat a la Lliga, a partir de 1933, Lliga Catalanista. Instants (1932) i Terra castellana (1935) són obres d’aquest període. En el primer cas, un recull d’articles i en el segon cas, la crònica d’un viatge a Madrid i castella.

El 1936 va publicar el Crist de la Solitud, la seva obra culminant, un poema de sis cants on la identificació entre el pagès prioratí i Crist crucificat és la imatge central. A més de l’activitat poètica i periodística, com a activista cultural, va promoure la recuperació dels Jocs Florals a Falset o la fundació d’un Museu de Falset i comarca per a exposar i guardar els materials arqueològics que ell i altres companys recuperaven a diverses coves i jaciments que havien localitzat.

Salvador Estrem i Fa va ser assassinat, amb 26 falsetans més, la nit del 13 al 14 de setembre de 1936 per la Brigada de la Mort de la FAI-CNT, en el context revolucionari dels primers mesos del conflicte civil. La Brigada de la Mort, de Pasqual Fresquet, va arribar a Falset amb l’objectiu d’imposar el comunisme llibertari i eliminar aquelles persones que es podien oposar a les col·lectivitzacions i als ideals llibertaris.