Vent de ponent…
Les hores dolces (1920)

Vent de ponent, ja prou ta cançó ingrata
m’ha omplert d’amarga pena tot el cor,
plega, si et plau, aquesta serenata,
de notes tristes com un cant de mort.

No corris més per sobre nostres terres,
ni en dansa em posis son arbrat hermós,
no em flagellis les flors, fuig de les serres,
que em torna de la pàtria el cel boirós.

Entorna-te’n al lloc on t’engendraren
i digues que aquí mai t’havem volgut,
i si tampoc aquells que aquí et llençaren,
ofeguin-te a l’infern i et tornin mut.