Tivissa
La mala collita (1930)

Noia bruna, cabell fosc,
rostre clar damunt les hortes.
Sota muntanya i el bosc
s’obren del teu cor les portes.

– Vianant empolsegat,
enamorat qui fas via,
entra al cor esbatanat,
menja, reposa i somnia.

Noia bruna, dolça i clara,
¡quina olor que fas de mel!
Vent, pluja i sol a la cara,
al front, mil lluors d’estel.