Sens ànima
Les hores dolces (1920)

La paraula del meu Déu,
m’ha dit ja la meva sort:
– Sense l’ànima, fill meu,
te’n ‘niràs dret a la mort.

Pel carrer passa un enterro,
i aleshores, jo, m’he dit:
– La paraula s’és complida…
un que va sense esperit.

Mes, un dia, vegí un home
demacrat i pervertit:
no sentia, no estimava,
el seu cor s’era adormit,
i el pobre home caminava
sense fe, sense esperit.

¿Com serà que encara visqui,
si ja l’ànima el deixà?
I una veu, com un misteri,
en mos dintres ressonà:
– Aquest home va a les fosques;
aquest home s’apagà.