Nota d’un capvespre de juliol
La mala collita (1930)

Damunt la vila tota bruna
s’hi entrelluca algun estel,
el sol és post, i ara davalla
l’ombra del vespre com un vel.

La vila bruna és una mare
que obre els seus braços com un port.
Tornen els carros de les eres,
naus cantadores, veles d’or.

Les mules van passa mandrosa
i els batedors rostits de sol;
bada una porta cada casa;
surt una dona per consol.

Surt una dona a cada porta
amb un somriure dolç i clar,
la galta de color de rosa,
les mans flairoses de sopar.

Els carros duen palla nova,
sota la palla, els sacs del gra,
en cada porta esbatanada
un carro d’or s’ha d’aturar.

Un carro d’or a cada porta,
uns braços dolços, d’esperar,
uns braços forts, color de terra
i el gran miracle d’abraçar.

Damunt la vila, riu la lluna
que és com un flam del campanar,
ve de la palla olor d’estable,
de l’abraçada, olor de pa.