L’hivern s’atansa
Elegia del Priorat i altres versos (1927)

El vent suau que canta per les comes
i de la vinya em pren els pàmpols d’or
i m’ha assolat els caminals de l’hort
de préssecs i de peres i de pomes,

em duu el salut del fred que ja s’atansa,
però em resta al rebost el dolç encís
de la fruita arrugada del canyís,
i el vi al celler, que és força i esperança.

I encara un altre goig; que m’aconsoli
sota el fred i la neu, com l’any passat,
vora el foc el degust del pa torrat
amb la lleu picantor d’un allioli.

1923.