L’avi
Les hores dolces (1920)

Jo he reparat en l’avi,
vora la llar segut,
i son rostre em parlava
de lo que ell ha sigut.

La barretina musca,
és son mellor capell,
el bàcul on s’apoia
recorda un roure vell.

A dins d’aquella testa
que el temps haurà solcat,
quants mils records té closos,
del nostre hermós passat.

No regireu històries,
del poble on heu nascut:
mireu la barretina,
i ja és el vostre escut.

Deixeu que obri sos llavis
i quan us parlarà,
la història que ignoréssiu,
ell us la contarà.

Aquells ulls que s’apaguen,
és perquè han mirat tant
i han vist coses tan belles,
que ja mai més veuran.