L’amor volguda
Les hores dolces (1920)

Sota els rulls de ta negra cabellera,
el lliri de ton front, llença un perfum,
i els teus ulls, com un sol de primavera,
inonden la meva ànima de llum.

Ta cara somrosada i riallera,
la veig, de dolços somnis al besllum,
i t’obiro tan pura i encisera,
que el meu cor per aimar-te, se’m consum.

Jo vull ser qui en bell jorn, aimada mia,
tos llavis desponcelli en l’harmonia
de les notes dolcíssimes d’un bes.

I si tu em dons l’amor que en ton cor nia,
t’obriran els meus braços ampla via
i amb ells t’enllaçaré per sempre més.