La processó dels àlbers
La mala collita (1930)

Àlbers de vora el barranc,
una renglera per banda;
el cim enfós en l’espai
i en el cor de l’aigua clara
del barranc.

Quina majestat que fan,
tan alts i quiets alhora
pel damunt de l’hort ombriu,
que és fresc i humil a la vora
del barranc.

Remoregen tots i van

amb la testa decantada,
l’un rere l’altre, resant
d’acord amb l’aigua, que canta,
del barranc.

Àlbers, romeus en camí;
àlbers, gegants i banderes;
processó que no té fi
pel caminet d’aigua i d’herbes
del barranc.

Si sentiu cançons d’infant
escurceu la vostra passa;
trobareu més endavant
un hortet que es rega amb l’aigua
del barranc.

Trobareu Nostre Senyor
mullat de sang de cireres,
cada branca un infantó
fresc com les aigües lleugeres
del barranc.

Passareu quiets resant
amb la testa decantada,
de cada branca, un infant
us dirà la ben anada
del barranc.

Deixareu Nostre Senyor
amb la bona companyia,
i quan baixi la foscor
damunt l’aigua, que somia,
del barranc,

perquè hagueu llum pel camí,
en les vostres cabelleres,
els estels farà florir,
encesos, com les cireres
del barranc.