La nostra nau
Priorat (1922)

En el cinquè cap d’any
de la mort del Mestre.

És gran la nostra nau, la nostra nau és forta,
més forta que l’embat del vent que se l’emporta,
bon mestre la bastí, qui un cop la tingué llesta
ens deixava hereus, en decantar la testa.
El mestre en son traspàs, d’un vol copsà la pau
i ens va marcant son seny la ruta de la nau.
Ses ales son immenses, com d’un ocell gegant,
i vola ensuperbida i corre sempre avant;
la mar és revoltada, la va escopint el front,
l’onada vol tombar-la, mes ella, no s’enfon.
Sos quatre pals redreça que mai flecta cap vent,
ningú ha de capbussar-la i el mar és impotent.

El mar fa feredat, flastomen les onades,
fan fàstic sos udols saltant esbojarrades,
no es donen al sojorn, son seny perdut no cobren,
veient la nostra nau ni amor ni llum no troben.
És gran la nostra nau, la nostra nau és forta,
deixeu-la entrar a son port, no li barreu la porta;
no res ja no detura son mascle abrivament,
xorquesa és l’abastir-la quan vola amb el seu vent,
quan vola amb el seu vent cantant la deslliurança
que el mestre li signà donant-n’hi l’esperança.

Feu pas a nostra nau ensuperbida i forta,
és xorc barrar son pas pel gran camí on ens porta.

Salvador Estrem.
Agost, 7, any 1922.

Priorat, Periòdic català, Any I, Núm. I, Falset 15 d’agost de 1922.