Gòlgota
Instants (1932)

Dalt del cim de l’eterna muntanya, hi havia tres penjats… Encara hi són ara… i sempre.

Jesús.
Dimes.
Gestes: el mal lladre.

Ningu no igualarà Jesús, ni en vida ni en mort. Ell viu per la humanitat i mort per la humanitat a les mans de la humanitat mateixa, estimant i perdonant. Cap exemple més bell d’amor. Cap exemple més colpidor de dolor.

L’home, no tindrà més fortitud que la d’un Dimes; és un caigut que pot esquinçar el seu cor i penedir-se.

Pot no arribar mai, a aquesta fortitud del Dimes, i com un mal lladre alçar un núvol d’iniquitat, deixar un ròssec d’impietats rera seu.

La humanitat ha girat la cara davant del Calvari.

Li calia a l’home, triar, entre el riu de sang que en davalla pels esbarzerars i el roquissam, i el doll d’amor que posava olor al romaní i a la farigola. No ha sabut triar.

La humanitat ha oblidat l’exemple d’amor i de dolor del Penjat de la Creu, però l’eterna muntanya s’ha anat fent gran, el riu vermell ha ant creixent i dins els brams del seu corrent tumultuós els homes s’hi ofeguen i demanen pau, amb el glavi als dits i la llança alçada.

L’home no vol saber que tota aquella pau que cerqui desesguardant el Penjat de la Creu, és un rebrec.

Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania… món…. Gòlgota. Gòlgota sense llum, sense amor.

Si l’exemple de Jesús no ens pot fer mestres, per què no ens pot fer deixebles?

Si cada home no es pot dir Jesús; per què s’ha de dir mal lladre? Per què no es podria dir Dimes?