Geòrgica
Les hores dolces (1920)

El sol juga amb les perles de rosada;
la de pit ondulat, pagesa hermosa,
sos cabells rulls al vent, cantant joiosa,
va saltant per la vinya soleiada.

Sos peus nuosos segella en la llaurada
on la terra s’hi torna sanguinosa,
i guaita el cap del solc, tota amorosa,
on el pagès fornit gira l’arada…

I riu… Son llavi és flor que s’esbadella
com si un raig d’or del sol l’hagués besada,
i n’hagués fet del bes la meravella…

El pageset, llaurant, s’apropa an ella
esguardant sa profètica mirada,
i escoltant… una nova a cau d’orella…