Furt
Les hores dolces (1920)

…Ella, resta plorant desconhortada;
ell ha fugit deixant-li el desengany…
D’aquella hora d’amor, esbojarrada,
n’ha devingut la fel de tot l’engany.

….

Dins d’una caixa, com el lliri blanca,
que passa pel carrer, en la solitud,
un angelet la mort a dintre hi tanca,
que al fossar fa sa via, fred i mut.

….

…Tothom la compadeix en la consciència,
i ella, plora, pel fruit d’amor perdut,
avergonyida, maleint l’absència
d’aquell que li ha furtada la virtut.