Enveja
Les hores dolces (1920)

Damunt ton pit ondulat,
una rosa s’hi moria,
i ha deixat tot perfumat
el teu rostre, que somnia
un reialme d’il·lusions,
una llar ampla i florida,
un jardí de papallons
ple de cants, curull de vida…
… mes no hi baixis al jardí,
que les flors tost et veurien;
esguardant-te, potser sí
que d’enveja es marcirien.