Endreça
Les hores dolces (1920)

A ma santa mare

Jamai per mi l’amor regatejàreu,
i Déu us en fa pac en lo eternal
des que en eix paradís sol me deixàreu
per ’nar-vos-en cap dalt.

Amb vostre cant, al meu vós m’emmenàreu,
i un cop caigut del niu que vau deixar,
tot lo que deprenguí, que m’ensenyàreu,
ara us ho vull cantar.

Jamai l’amor per mi regatejàreu,
només per xò, ja en mi sou immortal,
és foc en mon esperit lo que em cantàreu,
i ara el seu flam durà el meu cant més alt.