En la mort d’Ignasi Iglésies
La mala collita (1930)

Germà de tots demana la mortalla
i amb l’esguard ens vol dir l’adéu darrer;
l’amor de tot el poble l’embolcalla…
se sent olor de terra i de llorer…

Apaga els ulls en l’esblaimada testa
i clou els llavis per no dir res més.
Mor enyorant la més bonica festa;
l’estol dels fills que al seu redós cridés.

Estimava i cantava amb els senzills,
joies i dols els compartí amb nosaltres,
si en vida no el besaren els seus fills,
el ploren, quan és mort, els fills dels altres.

L’havem acompanyat al gran repòs,
humitejat de llàgrimes el rostre,
mai més al nostre atansarà el seu cos,
però el seu esperit és dintre nostre.