El bes amarg
Les hores dolces (1920)

Me van dar un bes tos llavis
vessant tot ell d’amor
i foll jo m’hi ubriagava
bevent-ne una dolçor.

Tota la meva vida
cloguí dintre d’un bes,
que al cor se’m segellava
per no borrar-s’hi més.
…..

Avui que tu ja ets mare,
passant pel meu costat
duent ton fill en braços,
confosa m’has mirat.

I tot vinclant el rostre,
mateix que el foc, encès,
en el fruit de ta vida,
cantant, floreix un bes.

D’aqueix florir tos llavis
en canten la dolçor…
mes en mon cor, si hi entra,
s’hi torna amargantor…