Davant un retaule de Desembre
Instants (1932)
Simó Cirineu
La Creu que restà sola al cim del Gòlgota després que Jesús hagué baixat al sepulcre i ascendit a la Glòria, caigué damunt la humanitat.
Ajudeu-nos a tots, Senyor!
El es de la Creu és feixuc, i le’n fa més, encara, el que ningú té la força que Vós havíeu quan la portàveu tan amunt, i el que cap germà vulguí ésser el Cirineu de l’altre.
Santa Bàrbara
Ara que no trona, jo us demano que no feu davallar el llamp damunt del pobre que fa camí amb la set al llavi i la mà allargada, sota la tempesta, ni damunt el bru terrassà que regira la terra per a fer-se el nou paradís nostre, ni damunt l’honesta mare que alleta els nostres fills, ni damunt de qui ora, ama, estima i treballa; ans lliureu-nos dels nostres enemics.
La Puríssima
Quantes donzelles vindrien a Vós, avui, amb l’esguard serè i la paraula clara?
Encomaneu-los la llum del vostre mirar, la claror de la vostra paraula, la bellesa del vostre rostre i de les vostres virtuts.
Si ací a la terra no es pot dir immaculada la santa dona qui ha concebut; lliureu d’aquella màcula la donzella qui ploraria la seva concepció.
Santa Llúcia
Una llarga corrua d’orbs amb els ulls esbatanats, com famolencs de llum, vénen al vostre redós i us guaiten amb l’ànima.
Santa Llúcia!… Vetlleu per ells i per aquells altres orbs que en llarga corrua van per la terra gaudint de la misèria del sentit de l’esguard, amb l’ànima emboirada.
El naixement de Jesús
Avui pensem que Jesús era un Déu que venia, fet home, per a redimir-nos de tota culpa, i neixia dins una espluga.
Quina humilitat més gran!
Quina nosa venia a fer als potentats, als tirans, als ambiciosos, als dolents de tota mena!
Com se sentia alleugerit l’esclau i conhortat el pobre!
Quin sol més clar, aquells dies!
Jesús! Jesús! Us n’haveu anat o és que us havem tret d’entre nosaltres?
Si sabíeu què n’havem fet del vostre exemple!… Els palaus s’han aixecat de nou damunt l’esquena del bò, del pobre, de la fam i de la misèria, i tots volem néixer en el palau, i aquells que llavors escollireu per companys vostres es moren per les coves i pels camins, al ras, de fam, de set i d’amor, d’enyorament d’amor.
Els Sants Innocents
Senyor!… Quina esperança els nostres infants! Tots s’arretiren al bon Jesús de Betlem, bon punt acaben de néixer.
O!… els nostres infants! Que aviat perden la vostra semblança!… Si véieu com es colltorcen les flors de la innoscència i com es mustiguen!
Tot just se sostenen i surten al carrer, que ja es troben amb un Herodes davant, el glavi enlaire.
