Cançó de la nit de Reis
Elegia del Priorat i altres versos (1927)

¿Qui gosaria, si es tornava infant,
d’esguardar sense amor aquella estrella
i les que van florint al seu voltant
aquesta nit de somni i meravella?
¿Qui gosaria si es tornava infant?

¿Qui dormiria aquella eterna nit,
si un rei li hagués feta la promesa
que dansaria en vol entorn son llit
d’infant, tot blanc, tot dolç i tot mollesa?
¿Qui faria d’un son tan llarga nit?

¿Qui es lliuraria d’aquell somni blau
que fa sentir els corsers per ses petjades,
i un aire fi, qui profanant la pau
ens duu remors de testes coronades?
¿Qui no es fondria dins el somni blau?

¿Aquell somni qui vola pel coixí
amb lluïssors d’argent i pedreria,
d’estels, de lluna clara i serení,
besant la tendra galta de setí,
que a cap infant del món no desplauria?
¡Oh, aquell somni qui vola pel coixí!…

¿Qui gosaria de no eixir cantant
l’endemà bon matí, a la finestra,
amb el present vingut com per encant,
que ens hi deixava, dins la nit, passant,
aquell rei blanc de la més noble gesta?
¿Qui gosaria de no eixir cantant?

1926.