Al jardí de les monges
Les hores dolces (1920)

A la meva tia sor Irene

Al jardí del convent de les monges,
tot el dia s’hi senten cançons,
l’ocellada hi refila cants dolços
bo i saltant pels florits branquillons.

Com els àngels que al cel joguinegen,
van corrent per aquells caminals
unes nenes de rostre de verges,
totes belles i totes iguals.

Els cabells deslligats, l’aire oneja
quan s’empaiten rient i saltant,
i a la llum d’aquell sol que els rabeja,
semblen d’or, tots allí espurnejant.

Al jardí del convent de les monges,
tot són cants, alegries i amors,
tot són flors i perfums, d’una vida
beneïda, de pau i dolçors.

Quan les nenes allí enjogassades
com ocells, refilegen llurs cants,
una monja allí prop, silenciosa,
se passeja amb un llibre a les mans.

I escampant son esguard en les lletres,
va teixint un dolç res, com de mel,
que pel mig les flairors de les roses,
com floreta d’amor, vola al cel.

A la Verge, li prega la monja,
que li guardi joiós i content,
a l’estol de les nenes que juguen
entre flors al jardí del convent.

Al jardí del convent de les monges,
tot el dia s’hi senten cançons;
cap el tard, quan el sol va a la posta,
sols hi oureu remoreig d’oracions.