Advertiment
Les hores dolces (1920)

Flor garrida que esbadelles,
dolça noia dels quinze anys,
que a l’amor el cor entregues
sens saber-ne els viaranys;
si la fruita trobes dolça,
bé la pots assaborir,
mes si té regust d’amarga
no la tastis, creu-me a mi;
que si et porta al cor ressabis
i el color furta a tos llavis
i et duu llàgrimes als ulls,
de l’amor que avorriries,
les senderes viaries
entre espines i entre esculls.