A un ocell
Les hores dolces (1920)

Ocellet que et cimbreges
en la florida branca,
que alegre et balanceges,
gojós, canta que canta;
quan tu llences enlaire,
les dolces melodies
del teu bequet cantaire,
per l’aire amorosides;
¿tot és cant d’alegria
per entre la fullada?
¿No et dona cap fadiga
ni el vent ni la gelada?

M’apar que a voltes cantes
i el cant em diu que plores…
quan s’han pansit les branques
i es van morint les roses.
Quan ve el fred per la serra,
fent esgroguir la fulla,
quan l’arbre el vent despulla
i llença el niu per terra.