A Sant Jordi
La mala collita (1930)

Enguany el sentirem millor que mai
el dring del vostre escut i de la llança,
i el cavall blanc farà remor en l’espai,
el vol brunzent, camí de l’esperança.

Enguany abrandareu nostre esperit
flairós de tants clavells i tantes roses,
i esguardaran el vostre pas ardit
donzelles i fadrins, marits i esposes.

Cavaller de la llança i de la creu,
¡com ha estat llarg aquest pelegrinatge!
Ara en veure-us passar, direm: ¡Adéu!
Un tomb, només, hi finarà el viatge.

Però si en retornar encara ens trobeu
ajupits sota el cel i les estrelles
i els núvols blancs, inflats pel vent de Déu,
dins el jardí florit de meravelles.

Si encara no tenim prou voluntat
i al llavi no duem paraula clara,
si el flam de nostre esguard és apagat
i la vergonya ens fa enrogir la cara,

Obriu d’una llançada el nostre pit,
i es tornin sang tants de clavells i roses,
que així, qui sap si haurem un nou delit
donzelles i fadrins, marits i esposes.