Comiat
Les hores dolces (1920)

Allà en la boira trista de l’oblit,
on s’hi perd d’una vida la il·lusió,
on l’esperança hi troba negra nit,
allí he sentit finir-se una cançó.

Plaers i goigs amb ella han defallit,
i és son defalliment el desengany,
que li diu a l’amor amb foll neguit
l’última queixa en la tristor d’un plany.

I lliure el cor d’aquell amor fingit
que en el somriure duia tot l’engany,
corre a cercar altra ditxa, amb ver delit,

com si ja en sapigués el viarany…
i un adéu a l’amor, plorant, l’hi ha dit,
i ha caigut mort, d’una ferida al dany.