Els de l’altra banda
Instants (1932)
El sol ha estat trist tot el sant dia, i ha encomanada la seva pal·lidor a tot allò que ell agombolava. Al caure de la tarda, ha davallat com un ocell d’or i se n’ha ant a jóc rera les blaves carenes silenciosament.
Alguna fulla daurada es deixar endur, planyent-se, per un vent lleu que passa i torba la solitud dels camps, i ens duu les primeres carícies del fred.
És festa, mes, no de folguera no de remors de rialles. Tingui ella tot un caient seriós. Sigui ella tota plena del nostre seny.
Hom endevina en les campanes que canten un cant seriós i ple de seny, que ens criden a una festa de correspondència amorosa i ens demanen serenitat, oració, recolliment, conformació. I els seus cants, no són altra cosa que la veu del misteri que ens lliga amb algú, que és lluny i aprop de nosaltres alhora.
Els de l’altra banda, ens demanen quelcom. Això vol dir que estem lligats amb els de l’altra banda.
El dia de Tots-Sants, tots som a casa nostra, cadascú a la seva, i no hi fa res i fins és bo, si voleu, que li donguem al cos un aliment amb la dolçor dels panellets i les castanyes torrades i la rancior del vi sangonós de la bota del recó. Però, de tant en tant, pel damunt de la nostra misèria, mentre les campanes ens recorden els de l’altra banda, s’enfili amunt – florida en nostre llavi, pura, tendra i serena, – com un rajolí de llum, que passi la buidor on tantes n’hi ha d’enceses, la nostra oració fervorosa que recolliran els de l’altra banda.
Potser que aquesta vesprada, tusti el nostre portal la mà eixuta i balba d’algun vianant qui entre el fred i la fosca vagi perdut per aquestes terres de Déu, i ens demani consol… Obrim-li la porta, i els braços i el cor… Fem-lo entrar. Acostem-lo a l’escalf del guspireig dels tions que cremen en la llar amb flama indecisa i frèvola, i fem-li menjar el nostre pa i beure el nostre vi i mormolar les oracions nostrades de cada dia, pel bé dels d’ací i per la glòria dels d’allà. És germà nostre.
Així, potser farem santament… Que tanmateix no els deu ésser prou grat als de l’altra banda, que anem massa separats per la terra tants de germans…
