Sant Antoni i Sant Cristòfol
Instants (1932)

L’altre dia, dins la festa de Sant Antoni, poguérem observar que per cada any que passa va minvant en bellesa i en entusiasme, aquella festa tan popular i tradicional a la nostra terra prioratina.

D’ahir a avui hi va una lamentable diferència. El nombre de mules, matxos, cavalls i asenets amb els guarniments nous i enflocats duent cavalcats en els seus lloms els eixerits genets, pagesos, fadrins de calça curta i barretina que van a rebre la benedicció, i ronden els carrers de les viles i fan els tres tombs, va reduint-se considerablement. Cada any per aital diada tenim una nova i pressentida descepció. Cada bugada perdem un llençol.

És que no n’hi ha, o cada dia n’hi ha menys d’animals?

Si és un fet molt cert que ara les carreteres les malmeten més els neumàtics que les ferradures i les llantes de ferro, també és veritat que encara hi ha prou animals. Com s’ho arreglarien, sinó, els pagesos, donada la configuració del nostre terrer pròdig en ondulacions, en muntanyes i vallades amb els seus costers, les seves comellades, per llaurar aquells penjats de vinya? Les màquines que avui hom destina als serveis agrícoles, a nosaltres no ens fan cap honra, no són utilitzables per al conreu prioratí, no poden substituir l’animal que ajuda el pagès.

El que hi ha de més cert, és que el dia de Sant Antoni, gairebé tots aquells animals el passen remugant dins llurs estables perquè els fadrins no els treuen a fer festa de la nona, perquè el fadrinatge d’avui considera com una anacranisme, com un desplaçament de l’època en què vivim el cavalcar una mula, un matxo, un ase, – de tan elegants i eixerits com n’hi ha, encara! – i en canvi se sent feliç i orgullós dins un automòbil amb el volant a les mans o assegut en una motocicleta a tants quilòmetres per hora, i es té per un ésser més important – sobretot més modern – que realitzés la més gran missió coneguda.

Aquestes consideracions, atinades o no, ens han fet pensar en si tota aquella glòria que donàvem a Sant Antoni, ara se l’endurà Sant Cristòfol, patró dels xòfers dels motoristes inferiors – volem dir, els que s’arrosseguen per terra. Però, no. No és realment així, encara.

Ens sembla que n’hi ha per anys de carros i d’animals i no volem creure que el motorisme els faci desaparèixer en absolut.

Si el jovent i els homes moderns amb la seva nova tendència fan més animada la festa del patró dels motoristes que la dels matxers i carreters, això no significa que l’un o l’altre dels dos sants tingui més glòria o en tingui menys. I ben mirat no ens podem desentendre de l’advocació de l’un ni de l’altre. Entenem que tots dos, d’ací endavant, hauran d’exercir la caritat de vetllar per nosaltres en els moments de perill i a tots dos més d’una vegada haurem d’invocar, davant la imminència d’una desgràcia, per a que ens lliurin de prendre mal, i ho farem d’una manera ben humana, gairebé pagana, en demanar-los que ens guardin el cap, els braços, l’ansa del coll o les cames lliures de mal, per tal que la bellesa del nostre cos no en sofreixi minva.

Si la festa de Sant Cristòfol és més vistosa i més animada, Sant Antoni, flairós com és d’humilitat, ni li en guardarà enveja ni ens en tindrà rancúnia, ni tampoc el màrtir se sentirà sobreixit d’orgull davant l’abat per què això no és cosa de santedats ni de caritats.

Pels dos sants serà la glòria dels miracles que facin l’un i l’altre, que a fi de comptes els dos ens han de lliurar de la mateixa cosa, i tots dos s’hauran ben bé d’ajudar i compartir mútuament la feina de la gràcia. I sinó vegeu: un camió s’ha llançat damunt d’un carro. Una motocicleta ha topat amb un ase que duia un pagès a cavall. A quin patró demanarem la gràcia de la seva intercessió? No hi hauran d’intervenir tots dos?

Amb tot, però, havem observat que si bé els motoristes han triat per patró seu, entre tots els sants, Sant Cristòfol, i res no els ha costat de proclamar-lo i de col·locar la seva imatge vora el volant, els costa d’avesar-se a la seva invocació. I és del tot freqüent de sentir en un accident automobilístic tant en els ocupants del vehicle, com en els que presencien la dissort, un sol crit: Sant Antoni!

Quan la festa de Sant Cristòfol, a còpia d’anys hagi adquirit una color i un sabor de tradició, amb seguretat que els de voltant, els del motorisme inferior, no s’equivocaran de nom en cridar el seu patró. I quan es doni el cas, com el que dèiem, per exemple, de la topada d’un camió amb un carro, el carreter demanarà l’auxili de Sant Antoni i el xòfer, llavors, demanarà el de Sant Cristòfol.

Els dos sants, que ara sempre aniran plegats, davant d’un cas així, s’esguardaran mútuament, se somriuran d’una manera bondadosa i diran:

– Anem?… – Anem!…