Cap d’any
Instants (1932)

Tot just havem encetat un altre any. Tot just acabem de deixar enrera un altre any. Any nou? Any vell? Ni el que s’ha escolat és tan vell, que encara en sentim tots els gustos que hi havem trobat; ni el que comença a desfer-se és tan nou, que ja el tenim estrenat, i si fa no fa, de segur que no hi trobarem uns gustos nous. Els temps passen, i dins d’allò que en diem un any s’hi troben condensats tots els gustos que podem trobar a la vida. El dolç, l’agre, l’amarg, es van succeint i repetint tot al llarg de la nostra existència. El temps passa sempre, però: sempre ha d’arribar, és ací, ha passat, tornarà, i això d’una manera constant, inevitablement, eternament. El temps no comença avui, ni ahir, ni demà, ni mai, ni mai no acaba; és una cosa tan semblant a l’eternitat que jo entenc que és l’eternitat mateixa.

Hi ha ningú capaç d’amidar l’eternitat? Si això fos possible, no fóra possible l’eternitat.

L’home, però, s’ha vist col·locat en la necessitatde cercar el pes, la mesura i la mida de les coses. Tan per entendre’s i saber les parts que ofereix i les que ha de rebre d’allò que amb l’esforç del treball hom produeix o transforma, tant per ordenar, limitar, distribuir els seus esforços i el seu descans dins el temps que passa. I és natural que cerqués la mida del temps. I com die, per exemple, un litre, un quilo, un metre, diem també, un any.

Sembla que havem reeixit en trobar el pes i la mesura i la mida de les coses, però amb tot, ningú no és capaç d’oferir la suma de tots els pesos i mesures i mides del que hom produirà dins el temps, ni la mida de tot el temps.

Més que no amb les coses materials, amb això que se’n diu existència, ens és demostrat que l’home ha trobat la mida de les parts d’un tot que no s’acabarà mai. És a dir: ha trobat la manera d’amidar allò que no té mida.

Perdoneu, si amb les meves divagacions no tinc en compte la mida de la vostra paciència.

Jo us volia parlar de caps d’any i vosaltres tal volta estàveu pensant que arribaríeu al cap.

Cap d’any, és el dia primer de cada any oi? Si. És el primer dia de l’any, d’aquesta mida que l’home ha trobat per a dividir en parts iguals i sumar aquestes parts iguals d’una mica de temps.

El cap d’any el celebrem amb festa, el dia primer de gener. És el cap o començament d’un any de temps. No és res més que això, dins el temps.

Són molt comptats els que disfruten la coincidència de celebrar tal dia com el primer de gener, el cap d’any de la seva existència, del seu temps, d’aquell temps o d’aquella engruna – si hi cap l’admissió – d’eternitat que els és concedida dins de tot el temps, dins l’eternitat. De manera, que la mida del meu temps, per exemple, no coincideix amb la del temps .D’aquí que jo, com molts de vosaltres, segurament celebro més d’un cap d’any: el cap d’any del temps i el del meu temps.

I encara. No sé si com jo, vosaltres teniu una fita dins de cada any, un altre cap d’any, el cap d’any que s’escau el dia de la festa que perquè s’avé amb la vostra manera d’ésser us és més cara, més amable, que pot variar segons l’estat i l’edat en què us trobeu, i a la qual desitgeu arribar cada any.

Un infant, un fadrí, posem per cas, en passar el dia dels Reis pel primer, i la festa major de la vila pel segon, serà estrany de sentir com exclamen: “Déu ens doni salut per arribar a l’any que ve?” Es refereixen a aquelles festes i diuen “l’any que ve”. Aquelles festes son un cap d’any. Això vol dir una altra mida d’un any, i el seu començament s’escau aquell dia en què s’omplen de goigs, d’il·lusions, de benaurances els seus esperits; és el dia del cap de l’any dins el qual un feix de vegades sentiran el gust de la festa passada i el de la que ha de venir.

Jo que sóc amic de la quietud del silenci fecund i de la meditació, sóc un enamorat de la Setmana Santa. La morador dels seus dies, l’apagament dels sorolls, l’absència de les coses estridents, s’avenen tant, són tant amables a la meva psicologia, que he trobat en aquella festa en la qual ens és donat el més gran exemple de vida, d’amor i de mort, el meu tercer cap d’any.

Déu ens doni uns bons anys.