L’olivera
Instants (1932)
L’olivera és el símbol de la pau.
No hi hauria d’haver cap pagès que no tingués al seu trosset de terra aquest arbre preciós, perennement vestit de fullam, dolçament quiet, amb les seves branques decantades fins a besar la terra olorosa de conreu.
Les seves fulles, vernissades per una banda, tenen un verd esclatant, enlluernador, amb una mica com un inici de borrissol a l’altra, que és d’un verd grisenc.
Quan el vent a desgrat de l’olivera mou sorollosament les seves branques, sembla que l’arbre es resisteixi a obeir la seva empenta esbojarrada i cruel, apar que aquell fullam neguitejat s’abrandi en flamarades d’argent.
L’olivera és el símbol de la pau. No s’avé amb les ventades ni amb els jorns tempestejants. Una olivera dins una ventada o dins una tempesta, és un espectre esgarrifador, causa paüra, fa borronar d’esglai. Les seves rames, com els braços d’un orat, es mouen fuetejants al vent torbador de la quietud com si se’l volguessin arrambar de vora seu.
I és que l’olivera és feta per als dies clars i plens de sol de l’estiu, pels dies serens i lluminosos en què cada fulla seva és un esguard fi, un mirallet que lluu com un estel. I és que l’olivera també, és feta pels jorns quiets de l’hivern, sota el cel entelat i el sol malaltís, i la boira fina, en què el fred – aquell fred secret dels pagesos – calla i fa la seva.
Suara les oliveres eren plenes, com enjoiades amb un esclat d’ametistes, del seu fruit boterut i delicat.
Suara, els collidors i les collidores hi anaven tots encongits de fred, estenien borrasses a terra sota el majestuós brancam de l’arbre i posaven plantats al seu voltant uns cavalls de fusta i collien les olives, aquella fruita molsuda i tendra que no canta ni fa soroll com l’avellana, ni la nou, ni l’ametlla. La collien en silenci. No cantaven, ni reien, ni xisclaven com quan hom cull ametlles o plega avellanes.
L’olivera és l’arbre de la pau.
No l’hi aneu a llevar el fruit que ella us ofereix generosa, sorollant les seves rames com a l’avellaner o tustant-les amb canyes i bastons com a l’ametller. No hi aneu amb cançons, ni crits, ni rialles. Atanseu-vos-hi d’una manera humil, quieta, silenciosa. Aneu-hi amb serenitat, amb devoció i una mica meditatius. Lleveu-li la fruita de les branques lasses d’una manera suau, amorosa, com si l’acaronéssiu amb les mans com si l’estiméssiu de tot cor i no goséssiu de fer-li mal, i ella no es resistirà. Deixarà caure les olives amb una lleu remor dolça damunt les borrasses esteses a terra, i quan l’haureu lliurat del pes que resignadament sostenia, ella us en sentirà grat i n’estarà joiosa, tant com per ella mateixa, per vosaltres, per què amb la darrera paga de la terra que ella us haurà lliurat pel vostre esforç interessat, amb aquell bé de Déu a coll, al bast de les vostres mules, o dins els vostres carros sotraquejant pels camins que menen a vila, anireu al molí remorós a sacrificar les pobres olives, a esclafar-les entre pedra i pedra sense gota de pietat, a ofegar-les entre cofí i cofí sense dol, per heure el plaer de veure aquell rajolí aurífic que omplirà d’or les gerres sonores del vostre rebost embaumat.
I esguardant les gerres d’or, evocareu la figura de la majestat augusta de l’arbre de la pau que corona els pujols i ombreja les marjades i besa la terra que us dóna el pa. Evocareu la llar encesa, els de casa vora el foc, l’all-i-oli i la llesca de pa torrat que cadascú rubricarà amb el raig del cetrill lluent, i la pau dels vostres i dels vostres veïns sota el teulat amorós dins el fred i la boira i la neu de l’hivern.
L’olivera és el símbol de la pau.
Tu, pagès: no tens oliveres en el teu trosset de terra?… Planta-n’hi encara que no sigui sinó una…
Tu, pagès cristiá: no tens al portal de casa teva, de la teva masia un brot de llorer beneït el Diumenge de Rams? Aquell brot de llorer que simbolitza una victòria?…
Perquè al seu costat no hi poses un brot d’olivera que simbolitzi la pau, la teva pau i la dels teus?… Es què no hi ha pau a casa teva?
Si no n’hi ha, posa-li perquè hi entri; si ja hi és posa-l’hi perquè digui a qui passi i en cerqui: “Ací dins hi ha la pau”.
La pau no es guanya sempre amb la victòria, però la victòria més gran és la pau.
L’olivera és el símbol de la pau.
