He estat oprès
La mala collita (1930)

M’han tingut la cançó cosida al llavi,
el cor me l’han tingut empresonat,
l’esperit m’han omplert de dol i agravi
i aquella flor me l’han injuriat.

I ningú no ha sentit la meva queixa
tan fonda dins aquella esclavitud;
ni m’ha albirat servant la santa deixa
aquell qui creia el meu amor vençut.

Però dins el meu pit s’hi encenia
una lluita de malediccions,
amor, odi, venjances i follia,
mil corsers abrivats pels esperons

del delit de tornar a la meva vida
i omplir-la de les veus de les cançons
que són els flams d’aquella flor exquisida
que batega damunt dels nostres fronts.

I ara que ja tinc lliure el cant al llavi
i l’esperit m’ha recobrat consol,
les mans irades han jaquit el glavi
i no occeixo a qui tant m’omplí de dol.

Ara que al trau del llavi hi ha un somriure
no trobo l’enemic al meu costat.
¿Voleu deixar-me ben cantar i ben viure?
Vull abrandar la flor i sentir-me lliure,
que no és cap mal la meva llibertat.