Juny
La mala collita (1930)

Les noies duen el vestit lleuger
i la cara més fresca que una rosa,
cabells a lloure, passen pel carrer
i aviven la parpella peresosa.

L’aire que es mou és tot manyac i fi
i duu flaire d’alfàbrega i ginesta,
de rialles i sons de cornetí,
de cançons i de danses i de festes.

El sol abranda els clavellers florits
que pengen dels ampits de les finestres,
un vol d’abelles de fadrins garrits
hi brunz per a tastar una mel de bresques.

Cada nit els estels són com el puny,
que vigilen idil·lis de parelles;
les veus dolces de cada nit de juny
són un pessigolleig a les orelles.

I totes les finestres són descloses
i plenes de donzelles i claror;
del finestró al carrer no hi troba noses
i hi puja i baixa rondinant l’amor.

Pels carrers de les viles perfumades
uns rierols de gent fan processons,
hi ha ball dins de les places enramades
i rialles i crits en els balcons.

Cada esguard de donzelles és una espasa,
cada fadrí és corprès d’un amor viu,
esguard, petó, foguera, flam i brasa
i després cendra, però a dins caliu.

El caliu d’una esposa i la fillada
i la terra que lleva pa daurat…
El sol és com una hòstia consagrada
damunt del camp segat.