Cançó de març
La mala collita (1930)

Matí de març, el fred ja no em donava
tremolaments, ni esgarrifor a la pell,
sota un cel clar, pel meu carrer passava
la dolça tebior d’un sol novell.

En l’aire fresc s’hi troba un gust de vida,
duu flaire de violes, d’ametllers,
de terra que han tornat rejovenida
amb la rella i l’aixada els colliters.

Matí de març, la terra es torna ardida
amb la ferida del conreu al pit,
i ens ofereix en cada flor exquisida,
el seu amor, el nostre gran neguit.

Cada borró té una claror peluda
al cim de cada cap de cada cep,
hi ha una branca florida i commoguda,
damunt del rostre dolç de Sant Josep.

Matí de març, al marc d’una finestra
una noia es pentina el ros cabell,
té al llavi l’expressió d’un cant de festa
que diu la joia de l’amor novell.