Diumenge de Rams
Elegia del Priorat i altres versos (1927)

Diumenge de Rams,
festa senyalada,
veus de redempció,
cants de vida clara,
perfums de llorer,
d’olivera i palmes.

Jo tinc un llorer,
núvol verd dins l’horta,
ha temps el plantí
ha crescut amb força
amarat de sol,
remorós de l’aire,
Diumenge de Rams
és quan té més flaire.

Diumenge de Rams
els minyons el saben,
rient i cantant
salten per les tanques,
van amb peu descalç,
partides les calces,
cabells embullats,
florides les galtes,
quan són a prop d’ell
el llorer tremola,
li diuen cançons,
li fan la rodona,
el llorer se’n riu,
se’n riu i tremola.

S’enfilen a dalt
– cruiximent de branques -,
l’una cau ací,
l’altra a l’altra banda,
una queixa lleu
fa en l’aire la fulla,
pel pler dels petits
el llorer es despulla.

Canten els minyons,
el llorer belluga,
s’aclara el brancam
i el cel hi traspua.

Quan ja en tindran prou,
beneït que siga,
en veureu un brot
a cada masia,
que la guardarà
de la mala cosa,
del llamp desfermat
el dia que torna.

Quan ja en tenen prou
salten la marjada,
l’un el porta al coll,
l’altre no pot gaire,
l’altre el fa brandar
com bandera enlaire,
i jo em sent corprès
tot guaitant dins l’horta
l’infant qui se’n riu,
el llorer qui plora.

Diumenge de Rams,
festa senyalada,
veus de redempció,
cants de vida clara,
perfums de llorer,
d’olivera i palmes.

1926.