Xiprer del claustre
Elegia del Priorat i altres versos (1927)

No veu més que les arcades
i el cel blau al seu damunt,
i ell s’enfila, i ell s’allarga,
sempre dret i sempre amunt.

Entremig dels ulls dels claustres,
com un monjo, reclòs viu;
no el cimbregen les ventades
i els ocells hi fan el niu,

Mes, s’enyora en la tristesa
d’aquell lloc… Ha vist l’estel
pel damunt de les teulades
i s’enlaira cap el cel.

1920.