Al vol d’un bes
Les hores dolces (1920)

Pagesa de pell curtida
pel sol que caldeja el pla…
ara culls una cirera
i en la boca se’t fondrà.

La color dels frescos llavis
se confon amb sa color,
sembla que en ton rostre esclati
una flor de vermellor.

Amb la mel del teu mig riure,
tu hi barreges la dolçor,
mentres alces la mà bruna
per copsar-ne un pomelló.

¿Qui serà que en el teu llavi,
amb el cor assedegat,
vingui a beure, sens agravi,
la melor que hi ha quedat…?