Fruit de sang
Les hores dolces (1920)

Esbarzer que arreu t’aferres
i t’avens a totes terres;
aquell qui haurà de ton fruit…
ja és menester que vigili
quan a copsar-lo s’enfili,
i s’allunyi d’un descuit.

Sentirà la mà atrevida
coïssor d’una punyida;
que les teves punxes són
les que feren sang al front
de la testa beneïda.

La corona en van teixir
que en el cap de l’Hom diví
es tornava sanguinosa;
cada punxa que el ferí,
una gota en feu florir,
com d’amor, sagnanta rosa.

És el teu goig, el fer sang…

Els qui de ton fruit voldran
ja és menester que vigilin
quan a copsar-lo s’enfilin.

En el pla com en la serra
on la teva arrel s’aferra,
en la roca o bé en el fang,
per damunt tota la terra,
a tota hora et faran guerra
perquè ets sempre un entrebanc.

I com llum de recordança,
mal que en tinguis la recança,
sentiràs en ton verdanc
la rojor que s’hi amuntega,
i en el fruit que s’arreplega
hi entraran gotes de sang.