Flor d’ametller
Les hores dolces (1920)

Dolça branca
tota blanca,
riure clar de l’ametller;
d’una vida tota ardida
tu vesteixes el fruiter.

Tu ens senyales
amb tes ales,
la cançó primaveral,
que deslligues
amb les brises
i el bell cant del teu pardal.

Tu floreixes,
i enforteixes
nostre viure satisfet;
ets la flama
que ens inflama
nostre cor, que ha sentit fred.

Llum daurada
t’ha besada,
amb un raig de sanitud,
la blanquesa
tota és presa
de la nostra fortitud.

Dòcil branca,
tota blanca,
riure sa de l’ametller;
esperança
feta dansa
per l’oratge rioler.

Tu floreixes
i enforteixes
nostre viure satisfet,
i és la flaire
que ens duu l’aire,
la promesa que ens ha fet.