El triomf dels humils
Les hores dolces (1920)

Una rosa s’enlaira… la trenca el vent;
la viola, s’amaga plàcidament.
En la molsa, la rosa s’és esfullat;
la humil flor, a l’orgullosa, l’ha perfumat,
però el vent, fins té flaires, duu lla d’enllà,
i que hi ha violetes tothom sabrà.
I a l’anar a collir-les, jo que les vull,
trepitjaré aquells pètals que ha occit l’orgull.