L’Adéu
Les hores dolces (1920)

Als meus companys de joventut, abans de casar-me

La sínia fa una música barroera,
amunt van els catúfols, gallejant,
donen l’aigua a la pica que l’espera,
i en el silenci muts van davallant.

Així en el viure m’enlairí amb vosaltres,
amunt, amunt, la vida era un encant;
ja soc a dalt, i he de fugir amb uns altres,
doncs en la ruta, anava jo al davant.

Ara juntaré al meu un altre viure,
el fruit que en vingui, deixaré en la vall,
seré feliç, si bé no hauré ja el riure,
i fet el meu comès, me’n ‘niré avall.

I amunt, vosaltres, en la vida boja,
i jo avall, en la vida de la pau,
sens envejar la vostra galta roja,
jo us diré, i em direu… adéu-siau.