Història de l’any
Les hores dolces (1920)

Primavera

Un clavell,
una rosa,
una rosa i un clavell.
Refila en l’arbre un ocell,
dintre el niu.
Corre el riu.
Una noia de quinze anys,
lluny de penes i d’afany,
que com l’aire va cantant,
duu en els braços un infant.

Estiu

¡Bon cop de falç!
A terra el blat;
aprés, a l’era
ben trepitjat,
el gra i la palla,
tot barrejat.
Rojor en la galta,
suor en el front,
és una brasa
tot el contorn.
Corren les mules…
cançó va al vol
i a dintre l’era,
quin sol… quin sol…

Tardor

Xiula el vent,
quin turment.
Un cant trist de fulles seques
he sentit,
quin neguit.
Són les flors totes colltortes,
la rosada sembla un plor
de dolor,
damunt d’esperances mortes.

Hivern

Ara tinc el cor retut,
que hi ha entrat la solitud
com un secret,
i sento fred.
Ara ploro desenganys,
quantes penes, quants afanys…
En el llavi que em tremola,
l’oració,
amb santa devoció
mormola,
i estic sol en un racó,
amb la flama d’un tió.
Ara el sol s’és apagat
i en ma testa vincladissa, hi ha nevat.

Epíleg

Després del riure el plor,
bon temps durà il·lusions, el fred el desengany,
que ens farà greu punyida
al cor;
en el procés de tot un any,
hi ha la història d’una vida.