La llengua de la mare
Les hores dolces (1920)

A la meva mare que és al cel

Que bella t’he sentit en ma infantesa,
que hermosa en el bressol t’oiguí cantar,
quins ritmes de dolçor i de puresa,
que melosa, la veu de ton parlar.

Quan era nin, la mare em bressolava,
d’amor, teixint amb tu, gaies cançons,
i sa veu i sa parla, quan cantava,
repercutia enllà dels horitzons.

Fugires, i em deixares dels teus braços
que foren de l’amor fortíssims llaços
on hi aprenguí eixa parla, tota mel…

Me l’has deixada al cor tota florida…
quan la mort posi el vel damunt ma vida,
cantant en català, pujaré al cel.