Josep Maria Prous Vila va visitar Falset, Marçà i Capçanes l’estiu de 1927 en motiu de la publicació d'”Elegia del Priorat i altres versos” de Salvador Estrem i Fa.

De la visita, Josep Maria Prous Vila, en va escriure dues peces que van ser publicades al diari La Publicitat, Any XLIX, Número 16.690, el 15 de setembre de 1927, en unes fulles extraordinàries amb el títol de FALSET.

La primera peça, “Falset, històric”, era un breu resum de la història medieval de la vila i de la comarca del Priorat, a partir de la caiguda de la Siurana andalusina i l’arribada dels Cartoixans i dels nobles cristians que van esdevenir senyors dels antics territoris de les Muntanyes de Ciurana. La peça recull també la creació del comtat de les Muntanyes de Prades per Jaume II i la posició de Falset en aquest context.

La segona peça, “Elogi del Priorat” és una crònica de la visita i l’estada de Josep Maria Prous Vila al Baix Priorat amb la companyia de Salvador Estrem i Fa. La crònica esdevé una ressenya velada de la poesia i el personatge literari que és Salvador Estrem i Fa a partir de la publicació del seu segon llibre de poesia “Elegia del Priorat i altres versos”.

Avui, que es clou la commemoració del 700è aniversari de la creació del comtat de les Muntanyes de Prades per part de Jaume II, que s’esdevingué el 6 de maig de 1324, i que infeudà al seu fill Ramon Berenguer d’Aragó i d’Anjou, compartim la transcripció del reportatge històric de Josep Maria Prous i Vila publicat a La Publicitat:

FALSET, HISTÒRIC

Aquesta comarca fou coneguda en l’edat mitjana pel Priorat de «Scala Dei». El nom li provenia de la Cartoixa, establerta a la fondalada de la serra del Montsant. Tenia jurisdicció completa damunt set pobles, gairebé els més importants alçats en aquell territori: Morera, Poboleda, Porrera, Gratallops, Torroja, Bellmunt i Vilella Alta.

Creuen alguns autors que Falset fou en l’antiguitat un poble primitiu anomenat «Anceta·, capçalera dels anomenats «ansetans prope Iberum», de què ens parla Titus Livi. Però més científicament hom veu que no existiren aquells ansetans i la manifestació atribuïda a Titus Livi no és sinó un error dels que van copiar l’obra i aquest error ha estat avui tramès fins a nosaltres.

Un historiador de Falset volia comprovar l’existència d’aquell poble en aquesta localitat amb unes restes de muralles primitives, absolutament imaginàries, i que segons ell foren bastides pels romans. Un altre historiador local, el senyor Rull i Trilla, en les seves notícies sobre Falset, desmenteix lúcidament aquesta creença.

Hom no té pas coneixement de la dominació romana en aquest territori. Tenim tanmateix, que el nom de «Sconalbou·, del llatí «cornu bovis», que és el nom de la serra que toca el Priorat per la limitació occidental, el de Cornudella, tocant a la muntanya de Ciurana, podien respondre a l’establiment en aquell indret durant l’època romana de grans ramats de bous i bestiar de llana per a la cria, reproducció i engreixament, a fi de tenir sempre assegurats els (inerrats) de les dues ciutat de la costa, Tarragona i Tortosa.

Ramon Berenguer IV va cedir a Berenguer Arnau (1146) una part del castell de Siurana. Però no combatut aquell castell fins després de rendir-se Tortosa i Lleida i conquerint definitivament més enllà del 12 de juliol de 1153, restà més tard senyor de tot el territori del Priorat el noble Albert de Castellvell, el qual, d’acord amb el rei Anfòs I, va concedir les primeres terres als monjos de la Cartoixa, a fi d’instal·lar el seu convent.

En el segle XII part de les terres i poblets d’aquella comarca passaren a constituir la baronia d’Entença i retronats els drets d’aquella baronia al poder reial aquells poblats foren ben aviat feu de la corona, exceptuant alguna localitat. Creat després el comtat de Prades pel rei Jaume II a favor d’un dels seus fills, En Ramon Berenguer, que permutà amb el d’Empúries: adjudicat al seu germà, el comte En Pere, va constituir la rodalia d’aquell comtat.

Així, doncs, els pobles de l’antic Priorat continuaren sota el domini del comte de Prades, títol nobiliari que per enllaços matrimonials i heretament ha anat a parar a mans de la casa de Medinaceli.

Els seus posseïdors gaudeixen encara de certs drets de dominicatura i de determinats privilegis, conservats sense cap mena de dubte per la Corona d’Espanya.

És en el període de la restauració cristiana quan apareixen les primeres proves de l’existència del poblat de Falset.

En un document del segle XII, el rei Anfòs I, a 6 de març de 1172 tracta de fixar mitjançant una informació «ad perpetuam» els extensos confins de la regió de Ciurana. En aquesta informació, tots els concurrents manifesten que Falset formava part del terme i de la regió de Ciurana i que el valí o les autoritats d’aquesta població van vendre el terme de Falset als homes de Garcia. I els homes de Garcia van afegir al seu terme l’immediat de Falset. Així és, diuen els informants (238), que Falset era i és de la regió de Ciurana.

A l’any 1347 nasqué en aquell castell Na Aleonor Maria d’Aragó, regina de Xipre i de Jerusalem, filla de l’infant En Pere d’Aragó, germà del rei Anfós IV, el Benigne.

Falset fou, doncs, un poblat moro, que depenia de Ciurana. Sembla que abans de la Reconquesta, quan foren venuts als sarrains de Garcia el seu poblat i el seu terme, tenia una importància molt minsa.

Falset, bon punt feta l’ocupació del seu terme i poblat, passà juntament, amb tot el que havia format el valiat de Ciurana, a constituir la baronia d’Albert de Castellvell, i encara que el cronista de la vila ens diu que el dia 6 de març de 1191 va tenir lloc la donació del seu territori als habitants de la vila per En Pere de Déu, batlle de Prades, en la qual foren testimonis Albert de Castellvell i un tal Caltadis, segons un document que aquell cronista havia vist, entenem que no es tracta sinó d’aquella informació de la qual havíem parlat abans, però amb la data confosa i tergiversats els noms dels concurrents a aquella cerimònia.

De la baronia de Catellvell fou formada la d’Entença. Aquesta fou retornada al poder reial en el primet terç del segle XIV. Els veïns de Falset varen aprofitar-se per tal d’assolir l’autonomia municipal. Implantaren la institució del consell i els seus jurats, segons les disposicions dictades pel rei En Jaume el Conqueridor.

Quan va constituir-se el comtat de Prades, la vila de Falset gaudia d’una certa independència. Els falsetans, però, reconeixien gentilment els seus comtes.

El castell de Falset, que és destinat a hores d’ara a presó pública, és degut segurament a Albert de Castellvell o als seus descendents fonamentadors de la baronia d’Entença. Bon punt establert el comtat de Prades, menys sotmès Falset a domini personal dels antics barons, la vila va adquirir molta més llibertat per poder expansionar-se i el seu consell pogué augmentar les facultats de govern per a la direcció del poblat i del seu terme.

I heus ací que a últims del segle XIV el Municipi de Falset era tingut en gran predicament. Els mateixos cònsols de Tarragona li consultaven a l’any 1385 si devia pagar-se el «fogatge» imposat per una parlament celebrat a Girona a l’any 1239.

El fet d’escaure’s Falset al centro d’una comarca, voltada la vila d’una pila d’altres localitats molt a la vora i sobretot al camí que des de temps remotíssims porta a la ribera de l’Ebre fins a Móra, ha contribuït a l’augment de la població i a la possessió d’aquesta vida pròpia i plena de prosperitat.

Falset és avui la població més important de tota la comarca. A desgrat de la situació seva, ben poc cèntrica, és cap del partit judicial.

De l’existència del Falset primitiu, tan gloriós, on en cercaríem restes? A hores d’ara no hi ha a la vila cap mena de monument que pugui parlar-no-es, si exceptuem el castell i algun finestral gòtic escadusser, com el de la casa Rull, per exemple, finíssim exemplar del segle XV.

Els edificis comunals que haurien pogut mostrar-nos-ho han estat tots reformats o modificats. Mancats de vestigis, quin esforç no cal fer per a poder ben remoure tota la passada grandesa de Falset!

La Publicitat, Any XLIX – Núm. 16.690, Barcelona, dijous 15 de setembre de 1927.