Nadalianes
Priorat, 1923

El fruit dolç

Ha caigut damunt de palla
com la fruita del nesprer…
O, divina presentalla!
La dolçor que amb tu davalla
ara jo assaboriré;
i em trauré l’amarga deixa,
del pecat que el llavi esqueixa,
i el meu viure aclariré.

La nova llum

Hi ha una boira flonja, fina,
porta l’aire un borralló
que és tot blanc, com la divina,
dolça galta del Nadó.

De l’Infant qui ara venia
peu descalç damunt la neu,
i la fosca ens aclaria,
amb el foc d’amors de Déu.

Foc d’amor que ens aixoplugava
sota l’abrigall d’un cel,
on, brillant, s’hi eternitzava
la llum nova d’un estel.

Els infants a Jesús

Infant amic,

Infant germà,
dona’ns la mà.
Si tu no ens vols,
qui ens guiarà?
Si tu no ens prens,
qui ens guarirà
de tot dolor?
Qui ens menarà,
al viure etern
d’aquell demà?

SALVADOR ESTREM.

Priorat, ANY II, Núm. I, Falset 7 de gener de 1923