L’encís d’una finestra
Priorat, 1922

El dolç encís d’una finestra,
és fet amb cants d’uns grocs ocells,
amb blanques roses do garlandes
i flamarades de clavells.

Damunt l’ampit dins un gran veire,
la tija en l’aigua, decantats,
uns lliris blancs sa flaire escampen,
com encensers d’oreig tocats.

Hi ha de llorer una branca seca,
—temps ha fou duit a a beneir,—
lligada al peu d’una creueta
que el bes del sol esgrogueí…
El bes del sol qui apaga els lliris
i encén el foc en el clavell,
com en un llavi de donzella,
l’ardent petó d’amant donzell.

Quina beutat de mà curosa
dintre l’estança hi deu haver?
L’ull tafaner, passant, tothora
l’esguarda i mai ho pot saber.

Una cortina blanca,
atura el reüllar dels indiscrets,
darrera s’ou—dolça cantúria—
l’alegra dansa d’un s boixets.

Hi deu haver una jovensana
qui enyori un somni venidor,
pot ser treballi amb l’esperança
de conquerir bon aimador.

Hi deu haver una cara alegra
rentada amb aigua de virtuts,
d’un s ulls més blaus i lluminosos
que els alts camins inconeguts.

Tindrà la cabellera rossa,
talment un núvol de tardor,
i una paraula feta aposta
per un cant fresc i entendridor,

i un cor com una fruita tendra
que madurada es torni mel,
i un front serè, sense cap núvol,
com en els jorns de festa al cel.

Ha d’ésser fort per estimar-la,
qui vol la fruita en l’abundor,
ja cal que hi entri amb cor ben ample
qui vulgui ser son amador.

SALVADOR ESTREM
Falset-XV-VIII-MCMXXII

PRIORAT, Periòdic Català, Any I, Núm. III, Falset 15 de setembre de 1922, a «Pàgina literària».