Marieta-Marió
Les hores dolces (1920)

M’han dit que vas molt a missa,
que hi estàs amb devoció,
que en tes mans de nacre el llibre
vas filant santa oració.
Ja sé que ets bona minyona,
Marieta-Marió.

Sé que als teus pares estimes,
obeint amb submissió,
que saps cosir bé la roba,
i fer puntes i fistó.
Ja sé que ets bona minyona,
Marieta-Marió.

Quan a la font vas per l’aigua,
duus amb gràcia el cantiró,
la faldeta ben rentada
i arranjat el mocador.
Ja sé que ets bona minyona,
Marieta-Marió.

Sé que tens neta la casa
endreçant de bo i millor,
que ets enveja de les altres
i ets la joia d’un minyó.
Ja sé que ets bona minyona,
Marieta-Marió.

Prò quan vas empolainada,
amb aquell pam de taló,
i la mitja que clareja,
amb un to conqueridor
i amb els «polvos» a la cara. . .
. . . me fas molta compassió.
Ja sé que ets bona minyona,
Marieta-Marió;
però no et vull per casar-me,
per casar-me, no et vull, no.