El meu desig
Les hores dolces (1920)

Voldria veure’m dintre dels teus ulls,
per a creure’m feliç dintre d’un cel
i beure en els teus llavis fresca mel,
juntant ton cor i el meu d’amor curulls,
bo i sentint de les aigües els murmulls,
tot flairant la florida, amb foll anhel,
i dessota el fullam per cobricel
trobar-me pres, lligat amb els teus rulls,
oblidant de la vida els seus esculls,
en un llibre llegint coses d’amor,
volguent-me tu, a mi sol, per aimador,
i ajudant-me a girar del llibre els fulls
fins que finís ma vida.

Voldria que aquest goig que et faig sentir,
es fongués en ton pit, com se fongué
blanca volva de neu, en el terrer,
als raigs ardents del sol que la ferí,
i assaonés ton cos la regor suau,
perquè així mon desig es satisfés
i una altra vida, en tu, s’hi desclogués,
com se desclou l’estrella en el cel blau.
Seré llavores de tots dos l’esclau,
la nau pels mars del viure menaré;
mes si el desig s’enfonsa en el “no-re”,
s’enfonsarà la pau, no tindré nau,
s’enfosquirà ma vida…