Les poesies de Nadal de Salvador Estrem i Fa
(13/12/2024)
Avui que és santa Llúcia, dia de fer el Pessebre a les llars, recollim les poesies de Nadal de Salvador Estrem i Fa.
Al recull de poesies de 1927, Elegia del Priorat i altres versos, s’hi troben tres poesies curtes sota el títol de Nadalenques i la Cançó de la nit de Reis. Són aquestes:
Nadalenques
El fruit dolç
Ha caigut damunt la palla
com la fruita del nesprer…
¡oh, divina presentalla!…
la dolçor que amb Tu davalla
ara jo saboriré,
i em trauré l’amarga deixa
del pecat qui el llavi esqueixa
i el meu viure aclariré.
La llum nova
Hi ha una boira flonja, fina,
vola en l’aire un borralló
que és tot blanc, com la divina
dolça galta del Nadó.
De l’Infant qui ara venia
peu descalç damunt la neu,
i la boira ens aclaria
amb el cant d’amor d’un Déu.
I l’amor ens xoplujava
sota l’abrigall d’un cel,
on brillant s’hi eternitzava
la llum nova d’un estel.
Els infants a Jesús
Infant amic,
Infant germà,
dóna’ns la mà.
Si tu no en vols,
¿qui ens guiarà?…
Si tu no ens prens,
¿qui ens gorirà
de tot dolor?…
¿Qui ens menarà
al viure etern
d’aquell demà?…
Cançó de la nit de Reis
¿Qui gosaria, si es tornava infant,
d’esguardar sense amor aquella estrella
i les que van florint al seu voltant
aquesta nit de somni i meravella?
¿Qui gosaria si es tornava infant?
¿Qui dormiria aquella eterna nit,
si un rei li hagués feta la promesa
que dansaria en vol entorn son llit
d’infant, tot blanc, tot dolç i tot mollesa?
¿Qui faria d’un son tan llarga nit?
¿Qui es lliuraria d’aquell somni blau
que fa sentir els corsers per ses petjades,
i un aire fi, qui profanant la pau
ens duu remors de testes coronades?
¿Qui no es fondria dins el somni blau?
¿Aquell somni qui vola pel coixí
amb lluïssors d’argent i pedreria,
d’estels, de lluna clara i serení,
besant la tendra galta de setí,
que a cap infant del món no desplauria?
¡Oh, aquell somni qui vola pel coixí!…
¿Qui gosaria de no eixir cantant
l’endemà bon matí, a la finestra,
amb el present vingut com per encant,
que ens hi deixava, dins la nit, passant,
aquell rei blanc de la més noble gesta?
¿Qui gosaria de no eixir cantant?
Al recull de poesies de 1930, La mala collita, s’hi troba l’Oració de la Nit de Nadal.
Oració de la Nit de Nadal
Senyor:
Si per ser rei no em cal tenir palau,
ni tresors, ni domeny damunt dels altres;
ensenyeu-me el reialme de la pau
Vós que sou rei, germà de tots nosaltres,
i feu-me, aquesta nit tan estrellada,
la gràcia de passar-la amb Vós tranquil;
per tot palau l’espluga perfumada,
per tot tresor l’amor que em faci humil,
per tot domeny els braços de l’esposa,
els jocs i les rialles dels meus fills
i el gust d’un tros de terra generosa
que ens sostingui i allunyi de perills.
